(Militars reprimeixen una manifestació de treballadors a Riga)

Michael Hudson i Jeffrey Sommers  

 Mentre la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de l'atenció generalitzada.

No hi ha dubte que és perquè la seva experiència és una denúncia de l'horror destructiu del neoliberalisme - i de la política europea de tractar d'aquests països no com es va prometre, ajudant-los a desenvolupar com l'europa occidental, sinó com àrees destinades a ser colonitzades com a mercats d'exportació i mercats bancaris, desposseïdes dels seus excedents econòmics, la seva mà d'obra qualificada i, de fet, de la mà d'obra en edat laboral, dels seus béns immobles i edificis, i de tot allò que havia heretat de l'era soviètica.

  Entrevista a Olivier Bonfond i Eric Toussaint   

Marga Tojo Gonzales entrevista Eric Toussaint i Olivier Bonfond, membres del Consell International del FSM i del CADTM (Comitè per l'Anul·lació del Deute del Tercer Món), que han participat en diferents reunions i activitats internacionals al Brasil al voltant del recent FSM, així com a l'Assemblea de Moviments Socials del 29 de gener.

Toussaint i Bonfond fan una anàlisi molt crítica de l'evolució del FSM, dubten si el Fòrum Social Mundial no podria fer encara un paper positiu, o si seria millor construir instruments nous que permetessin anar més enllà. Així, valoren idees com la Internacional proposada per Hugo Chávez, que haurien d'aplegar partits d'esquerres, moviments socials i xarxes internacionals en un front comú permanent per la unitat d'acció, mantenint la identitat de cadascun, davant l'amenaça del cop d'estat i la intervenció militar imperialista contra els moviments socials i els processos de canvi en especial a l'Amèrica Llatina, aguditzada en temps de crisi. 

Stavros Mavroudeas*  

El deute extern de Grècia i les rivalitats imperialistes 

L'actual crisi econòmica grega té l'aspecte d'una antiga tragèdia (per al poble grec) combinada amb una mala farsa teatral (escenificada per les burgesies grega i europea).  

  Daniel Raventós 

Arran de la recent publicació del llibre d'Alan Sokal “Més enllà de les impostures intel·lectuals”, l'autor repassa la polèmica original arran de l'anomenat “afer Sokal”, i reivindica la crítica des de l'esquerra a la xerrameca postmoderna i les pseudociències. Citant Chomsky, ataca aquells qui, emparats en el discurs postmodern, priven els treballadors dels instruments emancipadors de la ciència, un missatge que “fa feliços als poderosos, satisfets de monopolitzar aquests instruments per al seu propi ús.”  

Editorial de L'Accent   

Mentre els Ministres de Treball dels Estats europeus es reunien a Barcelona, el passat 29 de gener, el Consell de Ministres espanyol va aprovar per sorpresa una proposta al Pacte de Toledo de reformar i retallar les prestacions de la Seguretat Social. Pocs dies després, el passat 5 de febrer el govern de Zapatero va presentar una genèrica proposta de Reforma Laboral a la patronal i als sindicats oficials CCOO i UGT. Els propers mesos doncs seran claus per la determinació del nou marc jurídic del mercat laboral a l’Estat espanyol.

Emir Sader  

A deu anys de Seattle i del primer Fòrum Social Mundial, el balanç que es fa necessari és el de la lluita per “un altre món possible”. El balanç del FSM no ha de ser dels fòrums, sinó dels objectius que es van proposar quan vam començar a organitzar-los. Una altra visió seria víctima del corporativisme, de la creença que l'evolució interna d'una organització és la història política d'aquesta organització. Un balanç del FSM no és un balanç de la situació de les ONG o dels moviments socials. Per contra, aquests han de ser avaluats en funció del que hagin contribuït a la construcció de l'altre “món possible”.