|
Declaració de les organitzacions populars i xarxes de moviments socials davant el recent increment de l'agressivitat de l'imperialisme contra els moviments populars i processos de canvi a l'Amèrica Llatina, amb el suport als cops d'Estat de l'oligarquia com el d'Hondures, un augment de les bases militars estrangeres a Colòmbia i els plans per estendre-les a Panamà i Perú, la invasió militar amb el pretext del terratrèmol d'Haití, l'increment i intensificació de les polítiques de desestabilització i amenaça a Veneçuela, Bolívia i Paraguai, i la creixent agressivitat i hostilitat contra Cuba.
|
|
 |
- (Militars reprimeixen una manifestació de treballadors a Riga)
|
Michael
Hudson i Jeffrey
Sommers
Mentre
la majoria de la premsa mundial se centra a Grècia (i també
l'Estat espanyol, Irlanda i Portugal) com les zones més
conflictives de l'euro, la més greu, més devastadora i
francament mortal crisi en les economies post-soviètiques que
han de sumar-se a la zona euro d'alguna manera s'ha escapat de
l'atenció generalitzada.
No
hi ha dubte que és perquè la seva experiència és
una denúncia de l'horror destructiu del neoliberalisme - i de
la política europea de tractar d'aquests països no com es
va prometre, ajudant-los a desenvolupar com l'europa occidental,
sinó com àrees destinades a ser colonitzades com a
mercats d'exportació i mercats bancaris, desposseïdes dels
seus excedents econòmics, la seva mà d'obra qualificada
i, de fet, de la mà d'obra en edat laboral, dels seus béns
immobles i edificis, i de tot allò que havia heretat de l'era
soviètica.
|
|
|
Entrevista
a Olivier Bonfond i Eric Toussaint
Marga Tojo Gonzales entrevista Eric Toussaint i
Olivier Bonfond,
membres del Consell International del FSM i del CADTM (Comitè
per l'Anul·lació del Deute del Tercer Món), que han
participat en diferents reunions i activitats internacionals al
Brasil al voltant del recent FSM, així com a l'Assemblea de Moviments
Socials del 29 de gener.
Toussaint i Bonfond fan una anàlisi
molt crítica de l'evolució del FSM, dubten si el
Fòrum Social Mundial no podria fer encara un paper positiu, o
si seria millor construir instruments nous que permetessin anar més
enllà. Així, valoren idees com la Internacional
proposada per Hugo Chávez, que haurien d'aplegar partits
d'esquerres, moviments socials i xarxes internacionals en un front
comú permanent per la unitat d'acció, mantenint la
identitat de cadascun, davant l'amenaça del cop
d'estat i la intervenció militar imperialista contra els
moviments socials i els processos de canvi en especial a l'Amèrica
Llatina, aguditzada en temps de crisi.
|
|
|
Stavros Mavroudeas*
El deute extern de Grècia i les rivalitats imperialistes
L'actual crisi econòmica grega té l'aspecte d'una antiga tragèdia (per
al poble grec) combinada amb una mala farsa teatral (escenificada per
les burgesies grega i europea).
|
|
|
Daniel Raventós
Arran de la recent
publicació del llibre d'Alan Sokal “Més enllà
de les impostures intel·lectuals”, l'autor repassa la polèmica original arran de l'anomenat “afer Sokal”, i reivindica la crítica des de l'esquerra a la xerrameca
postmoderna i les pseudociències. Citant Chomsky, ataca aquells qui, emparats en el discurs postmodern, priven els
treballadors dels instruments emancipadors de la ciència, un
missatge que “fa feliços als poderosos, satisfets de
monopolitzar aquests instruments per al seu propi ús.”
|
|
|
Editorial de L'Accent
Mentre els Ministres
de Treball dels Estats europeus es reunien a Barcelona, el passat 29
de gener, el Consell de Ministres espanyol va aprovar per sorpresa una
proposta al Pacte de Toledo de reformar i retallar les prestacions de
la Seguretat Social. Pocs dies després, el
passat 5 de febrer el govern de Zapatero va presentar una genèrica
proposta de Reforma Laboral a la patronal i als sindicats oficials CCOO
i UGT. Els propers mesos doncs seran
claus per la determinació del nou marc jurídic del mercat laboral
a l’Estat espanyol.
|
|
|
Emir Sader
A deu anys de Seattle i del primer
Fòrum Social Mundial, el balanç que es fa necessari és
el de la lluita per “un altre món possible”. El balanç
del FSM no ha de ser dels fòrums, sinó dels objectius
que es van proposar quan vam començar a organitzar-los. Una
altra visió seria víctima del corporativisme, de la
creença que l'evolució interna d'una organització
és la història política d'aquesta organització.
Un balanç del FSM no és un balanç de la situació
de les ONG o dels moviments socials. Per contra, aquests han de ser
avaluats en funció del que hagin contribuït a la
construcció de l'altre “món possible”.
|
|
|
|