|
Entrevista a Joan Junyent*
Coincidint amb l'arrencada del semestre de presidència espanyola de la
Unió Europea, L'ACCENT ha entrevistat Joan Junyent, membre del seminari d'economia crítica Taifa, per conèixer
cap on s'encaminen les polítiques econòmiques de la Unió Europea en un
context de crisi que al nostre país està comportant un augment dels
índexs d'atur.
|
|
|
Samir
Amin
L'actual
crisi mundial, escriu Samir Amin en aquest text, no és ni una crisi financera ni el resultat d'una constel·lació de crisis sistèmiques, sinó que es deriva del risc d'impugnació del
poder del capitalisme imperialista dels oligopolis globals per part dels
marginats. Mentre
les potències mundials busquen restaurar el sistema al seu estat
anterior a la crisi, la crisi actual, de fet, ens permet concebre un
front integrat possible en el qual "que participin totes les forces socials i
polítiques que en conjunt representen a les víctimes del poder
exclusiu dels oligopolis", sosté Amin. Desafiar
el capitalisme històric representa l'element fonamental en
l'emancipació dels oprimits, un desafiament que només s'assolirà quan
lels pobles del Sud i del Nord global uneixin la lluita. El
repte consisteix en la permanent construcció
de l'internacionalisme dels treballadors i els pobles davant del
cosmopolitisme de les oligarquies.
|
|
|
Iñaki Iriondo
L'articulista repassa les expectatives per al proper any 2010 que obre la nova etapa empresa amb el debat intern de l'esquerra abertzale, que pot donar lloc a una nova iniciativa i iniciar un canvi de cicle de cara assolir a una solució política democràtica al conflicte que enfronta el poble basc amb l'Estat espanyol favorable als independentistes. Alhora, analitza els possibles contratemps o les traves que hi intenta posar el govern espanyol mitjançant l'enduriment de la repressió antidemocràtica i,en especial, els atacs i agressions contra els presoners polítics i els seus familiars.
|
|
|
Naomi Klein
L'autora, des de la cimera del clima a Copenhaguen, denuncia que l'única oferta que s'havia posat sobre la taula suposava condemnar el tercer món a la pobresa a perpetuïtat. Critica també el caràcter colonial de la negociació establerta, defensant que en aquests termes, és prefereible que no s'assoleixi un acord abans que se n'estableixi un que segelli aquesta condemna a la desigualtat i el sofriment de milions de persones.
|
|
|
C.P.
Chandrasekhar 
Els
temors que la recuperació econòmica mundial estigui portant a un nou boom especulatiu s'han expressat en diferents cercles. Hi
ha molts aspectes que sustenten aquests temors, de l'anomenada
recuperació, que inclouen els enormes beneficis que es
registren algunes de les
empreses bancàries més importants, l'augment dels
fluxos de capital cap als mercats emergents, l'alça
especulativa dels valors en els mercats borsaris a tot el món
i el boom de les propietats en la major part d'Àsia. Les
víctimes potencials de la inversió d'aquest boom, però,
ara es queixen que la font de tot això és un retorn als
EUA a una política de diner fàcil – que contempla
enormes injeccions de liquiditat i taxes d'interès
extremadament baixes - per salvar el sistema financer i economia real
d'un col·lapse,
mentre recorre a l'estímul fiscal per desencadenar una
recuperació. Una política semblant ha estat i està
sent adoptada per molts altres països, encara que no amb la
mateixa intensitat en tots els casos, però els EUA, que va ser
l'origen dels actius més tòxics i dels bancs danyats,
l'encapçala amb un gran marge.
|
|
|
Vicenç Navarro
Des de fa dècades
ens estan anunciant que les pensions no podran mantenir-se com ara en
el futur, i que cal prendre mesures per a evitar el seu col·lapse
en pocs anys. Vicenç Navarro, no obstant això, demostra
simplement i de forma fefaent que aquestes veus malastrugues estan
equivocades. O, més probablement, que fan trampes
intencionadament.
|
|
|
Editorial de l'Accent
Les consultes celebrades diumenge 13-D a 166 municipis catalans han
generat molta il·lusió, tant en el 30% de les persones que podien votar
i que van fer-ho, com en centenars de milers de catalanes i catalans
que ho van seguir però que no podien votar perquè en els seus municipis
no s'hi havien organitzat consultes.
La pregunta que ara hi ha sobre la taula és què fer després del 13-D, i
de respostes n'hi ha diverses. Alguns s'han afanyat de seguida a posar
les seves sobre de la taula.
|
|
|
|