Samir Amin 

L'actual crisi mundial, escriu Samir Amin en aquest text, no és ni una crisi financera ni el resultat d'una constel·lació de crisis sistèmiques, sinó que es deriva del risc d'impugnació del poder del capitalisme imperialista dels oligopolis globals per part dels marginats. Mentre les potències mundials busquen restaurar el sistema al seu estat anterior a la crisi, la crisi actual, de fet, ens permet concebre un front integrat possible en el qual "que participin totes les forces socials i polítiques que en conjunt representen a les víctimes del poder exclusiu dels oligopolis", sosté Amin. Desafiar el capitalisme històric representa l'element fonamental en l'emancipació dels oprimits, un desafiament que només s'assolirà quan lels pobles del Sud i del Nord global uneixin la lluita. El repte consisteix en la permanent construcció de l'internacionalisme dels treballadors i els pobles davant del cosmopolitisme de les oligarquies.

  Iñaki Iriondo 

L'articulista repassa les expectatives per al proper any 2010 que obre la nova etapa empresa amb el debat intern de l'esquerra abertzale, que pot donar lloc a una nova iniciativa i iniciar un canvi de cicle de cara assolir a una solució política democràtica al conflicte que enfronta el poble basc amb l'Estat espanyol favorable als independentistes. Alhora, analitza els possibles contratemps o les traves que hi intenta posar el govern espanyol mitjançant l'enduriment de la repressió antidemocràtica i,en especial, els atacs i agressions contra els presoners polítics i els seus familiars.

  Naomi Klein 

L'autora, des de la cimera del clima a Copenhaguen, denuncia que l'única oferta que s'havia posat sobre la taula suposava condemnar el tercer món a la pobresa a perpetuïtat. Critica també el caràcter colonial de la negociació establerta, defensant que en aquests termes, és prefereible que no s'assoleixi un acord abans que se n'estableixi un que segelli aquesta condemna a la desigualtat i el sofriment de milions de persones.

C.P. Chandrasekhar 

 Els temors que la recuperació econòmica mundial estigui portant a un nou boom especulatiu s'han expressat en diferents cercles. Hi ha molts aspectes que sustenten aquests temors, de l'anomenada recuperació, que inclouen els enormes beneficis que es registren algunes de les empreses bancàries més importants, l'augment dels fluxos de capital cap als mercats emergents, l'alça especulativa dels valors en els mercats borsaris a tot el món i el boom de les propietats en la major part d'Àsia. Les víctimes potencials de la inversió d'aquest boom, però, ara es queixen que la font de tot això és un retorn als EUA a una política de diner fàcil – que contempla enormes injeccions de liquiditat i taxes d'interès extremadament baixes - per salvar el sistema financer i economia real d'un col·lapse, mentre recorre a l'estímul fiscal per desencadenar una recuperació. Una política semblant ha estat i està sent adoptada per molts altres països, encara que no amb la mateixa intensitat en tots els casos, però els EUA, que va ser l'origen dels actius més tòxics i dels bancs danyats, l'encapçala amb un gran marge.

Vicenç Navarro  

Des de fa dècades ens estan anunciant que les pensions no podran mantenir-se com ara en el futur, i que cal prendre mesures per a evitar el seu col·lapse en pocs anys. Vicenç Navarro, no obstant això, demostra simplement i de forma fefaent que aquestes veus malastrugues estan equivocades. O, més probablement, que fan trampes intencionadament.

  Editorial de l'Accent  

Les consultes celebrades diumenge 13-D a 166 municipis catalans han generat molta il·lusió, tant en el 30% de les persones que podien votar i que van fer-ho, com en centenars de milers de catalanes i catalans que ho van seguir però que no podien votar perquè en els seus municipis no s'hi havien organitzat consultes.

La pregunta que ara hi ha sobre la taula és què fer després del 13-D, i de respostes n'hi ha diverses. Alguns s'han afanyat de seguida a posar les seves sobre de la taula.